top of page

ARQUITECTURA A L'AMETLLA DEL VALLÈS

Modernisme d'estiueig a L'Ametlla del Vallès

​

Modernisme Català:

​

Què és el modernisme català?

​

El modernisme català tindrà un important pes en l’arquitectura: suposà una renovació de les formes inspirades en la natura, la utilització de nous materials i l’exaltació d’un sentiment nacional. 

​

Objectius principals del modernisme català:

​

El modernisme va néixer amb la voluntat contradictòria de recuperar les tradicions constructives perdudes i de portar l’arquitectura catalana cap a la modernitat europea. 

​

Característiques principals de l'arquitectura modernista:

​

  1. Reivindicació de materials tradicionals( ex. maó, ceràmica, vitralls o ferro forjat)

  2. Recuperació d’antigues tècniques (l’estucat o la volta catalana)

  3. Noves estructures arquitectòniques (columnes de ferro colat i l’arc catenari).

​

Què és l'estiueig?

​

En què consta el moviment urbanístic de "l'estiueig"?

​

El moviment urbanístic “estiueig” va néixer a Anglaterra del XIX com a reacció higienista contra el greu deteriorament de les condicions de vida arran la Revolució Industrial.

L’estiueig consistia en convertir l’atmosfera rural en escenaris plens d’elegància i ostentació davant d’un decorat extraordinari: una extensa mostra de l’arquitectura de moda per garantir la màxima comoditat als residents i exhibir la fortuna de l’amo.

​

"L'esiueig" a Catalunya:

​

Al segle XIX, amb la creació de les primeres fàbriques tèxtils i la construcció de les primeres colònies industrials a les ribes dels rius, un conjunt d’emprenedors van agrupar grans fortunes i van aconseguir una considerable influència en l’àmbit econòmic, social i polític dins de la societat. Aquests privilegis els van portar a voler imitar les formes aristocràtiques tradicionals de la noblesa; construcció o reforma integral d’una casa amb jardí a zones rurals.

Era una oportunitat perfecta per les famílies enriquides amb els beneficis de la Revolució Industrial, per escapar durant uns mesos d’estiu dels aires contaminants de la metròpoli i competir en opulència amb la construcció d’esplèndides torres a zones rurals com l’Ametlla del Vallès.

​

Exemple de la torre modernista més comuna en aquella època:

​

La torre aïllada amb jardí era el tipus d’habitatge més adequat per les necessitats familiars i socials dels estiuejants. 

La torre consistia d’espais públics, aptes per desenvolupar-hi les activitats socials (ostentar la seva riquesa i fomentar futurs contactes que afavorissin les seus negocis) i espais privats, aptes per permetre compartir els moments més íntims amb la família. 

A continuació es mostra un esquema que mostra les parts que tenia la torre i les seves funcions:

​

​

​

​

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

​

​

Orígens de L'Ametlla del Vallès

​

L’Ametlla surt en la documentació per primera vegada el 906, que Emma, abadessa de Sant Joan i filla de Guifre el Pelós, reclamà la propietat de la vila Amigdala .

L’Ametlla havia estat sota el domini comtal del castell de Montbui en els seus orígens medievals. El municipi manté la dispersió que ha caracteritzat la població des dels orígens, amb nombroses masies repartides pel poble. Trot i això, cap al segle XVI va començar a créixer un petit nucli al voltant de l'església de Sant Genís.

El caràcter rural no es va transformar fins a principis del segle XX, en quan va esdevenir vila d’estiueig i, més tard, centre de segones residències. El caràcter residencial del municipi es va reforçar amb els projectes urbanístics i arquitectònics de Manel Joaquim Raspall, arquitecte municipal de l’Ametlla des de 1906, tot just acabada la carrera, fins l’any 1912. Durant els sis anys que va exercir el càrrec, l'arquitecte barceloní va deixar-hi una empremta urbanística, amb diversos edificis de gran interès, tots ells marcats per les formes modernistes caracteritzaven les seves obres. L'objectiu principal del arquitecte era contribuir en la ràpida expansió urbanística de l'Ametlla arran de l'esclat del fenomen de l'estiueig.

​

​

Mapa de la situació geogràfica de les torres modernistes a l'Ametlla del Vallès

​

La majoria de torres es troben situades en el nucli urbà, al voltant de l'església. 

​

​

                                        

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

Exemple de la torre modernista més important del municipi de l'Ametlla del Vallès:

​

Can Millet:

​

​

Com era la masia abans de ser remodelada:

​

Edificada al segle XII, la masia primitiva era un edifici d’estructura basilical, amb teulades a dues aigües, planta baixa, pis i golfes.

​

​

Reformació modernista de la masia Can Xammar de Dalt:

​

Al principi del segles XX, Joan Millet i Pagès, nou propietari de la masia, va encarregar a Raspall, arquitecte de l’Ametlla, una remodelació completa de la masia, seguint els gustos modernistes de moda entre la burgesia de l’època, amb la intenció de convertir-la en la casa d’estiueig de la família. 

​

Característiques de la reformació modernista de Raspall:

​

Raspall  va refer les façanes, va construir una terrassa orientada a ponent i va dissenyar una torre-mirador amb coberta a quatre vessants coronada per una reixa de ferro forjat. A la façana principal, l’arquitecte va conservar l’arc de mig punt de l’entrada original i va introduir finestres d’inspiració gòtica o d’esglaonat típicament modernista.

​

​

Fotografies de la masia de Can Millet (aspectes modernistes més característics)

​

​

​

​

​

​

​

​

  1. Can Xammar de Dalt

  2. Casa Moncau

  3. Can Bachs

  4. Casa Blancher

  5. Cal Barber

  6. Casa Anna Viñas

Captura de Pantalla 2019-03-15 a les 17.

La imatge ens mostra una visió frontal de la masia de Can Millet. Podem observar aspectes molt característics del modernisme, com per exemple,  la ceràmica blava i la construcció amb maó

​

​

​

​

​

​

​

​

​

En la imatge es veu el capcer que culmina la façana principal està decorat amb rajoles de ceràmica i trencadís del mateix material.

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

En aquesta imatge podem observar les finestres esglaonades que es troben entre la planta baixa i les golfes.

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

En la imatge podem observar que Raspall també va intervenir a l’interior de la casa, incorporant elements decoratius com la llar de foc que tenien un cert valor simbòlic  catalanista.

​

​

​

​

​

Per veure millor les imatges feu clic en una d'elles

bottom of page