CASA LLEÓ I MORERA
LA CASA LLEÓ I MORERA: FASES PER A LA SEVA CONSTRUCCIÓ I EVOLUCIÓ
​
EVOLUCIÓ
La història d’aquesta casa comença a l’any 1864, quan Joan Mumbrú i Lluïsa Sapistà compren el solar on actualment encara existeix la casa. Això ho fam al febrer. Al juliol d’aquell mateix obtenen la llicència d’obres per començar a construïr. Aquest edifici constarà de un semisoterrani, una planta baixa i tres pisssos, tenint la façana al carrer Passeig de Gràcia. El mestre d’obres que duu a terme l’edifici és Joaquim Sitjas. Amb aquest edifici es fa un idèntic a l’altra part del xamfrà, amb façana al carrer Consell de Cent.
Tot i així, l’edifici anirà canviant d’amos. Primer de tot, passa a mans dels fills dels que van ser els progenitors de la casa. Però a l’agost de 1894 es ven a Antonio Morera i Bustó per 285.000 pessetes. Aquest, per herència, li deixa la casa a la seva neboda Fransesca Morera i Ortiz, al 1902. En aquest moment el valor de l’edifici en passeres era de 245.000 passetes. Però no se la ven, i ordena una transformació modernista de la casa a Lluís Domènech i Montaner. Aquesta transformació constarà de dues fases:
- Primera fase (1902): la llicència per començar a fer obres arriba el 4 de juny. Aquestes obres consisteixen en les reformes interiors que modifiquen la distribució.
- Segona fase (1903): el 17 de juliol es demana una modificació i reforma de la façana. Però no arriba la llicència d’obres perquè la façana excedeix per 9 metres la màxima alçada edificable a l’eixample (22 metres). Tot i així, finalment es va aprovar interpretant aquests 9 metres com part ornamental i decorativa de l’edifici, i per tant, legal.
Al 1904 hi va haver una discrepància respecte de les taxes que, després de presentar una reclamació, es va resoldre a favor de la propietària.
​
​
​
​
​
​
​
​
​
​
CONSERVACIÓ:
Durant la Guerra Civil, al 1937, la cúpula del terrat de l’edifici va ser afectada. Per tant, es va haver de reconstruir. Tot i així, en general, la casa sempre ha estat prou ben conservada gràcies al bon manteniment que va oferir primer la família, i després totes les empreses que van tenir-la en propietat.
Malgrat això, hi va haver elements modernistes que els Noucentristes (moviment contrari al modernisme) van destruïr, com estructures. En aquesta causa Dalí va participar protegint aquestes obres i posant-les al pati de darrere del Museu Dalí, a Figueres.
​
​
​
​
​
​
​
​
​
​
​
​
​
​
​
​
PROPIETAT UN COP RECONSTRUÏDA:
Fins al 1943, la casa va ser propietat de la família Lleó i Morera, la qual havien fet la reconstrucció al 1902. Però llavors, la Sociedad Mercantil Bilbao la va comprar i la va tenir en propietat 40 anys. Després va passar ser propietat de Mutualidad General de previsión Social de la abogacia de Madrid. Finalment el Grup Planeta va comprar l’edifici i actualment n’és el propietari.