EL MODERNISME

Per veure millor la imatge feu clic sobre ella

​

Per veure la importància i el canvi que va marcar l’exposició universal de París de 1889 he, de comparar-la amb les anteriors i les posteriors exposicions universals.

​

L’exposició universal de París va marcar un abans i un després en el modernisme de França. No només cultural sinó que també va aconseguir una major aproximitat entre comunitats.

La gran coneguda “Tour Eiffel”, un destí molt popular avui en dia, va ser el símbol principal i l’entrada d’aquesta exposició, construïda per Alexandre Gustave Eiffel. Aquesta gran obra va ser rebutjada en l’anterior exposició universal, la de Barcelona (1888).

Qui diria que a lkany posterior aquesta obra rebutjada ja que la consideravem lletja per ser de ferro, va ser el símbol de París i un dels monuments més famosos i visitats avui en dia.

​

Aquesta exposició va marcar un moment culminant que dóna tancament a un llarg període. Noves concepcions en la construcció, i nous avenços en la indústria es van unir per donar-li a l'Exposició un radiant brillantor i una enorme influència. La galeria de màquines com a nou progrés i invencions van captar l’atenció de molts visitants, fent-los sentir més acollits.

​

En ella van participar més de 35 països d’arreu del món, cadascú amb el seu propi pavelló. On demostraven la perfecció de l’avançament tecnològic, ocupant més de 96 hectàrees, incloent el Camp de Mart, el Trocadéro, l'estació d'Orsay, una part del Sena, i l'esplanada dels Invàlids. Així es va veure reflectit la seva importància amb un total de 32.250.297 visitants.

​

Gràcies a l’exposició universal de París de 1889, la següent que s va fer aquí al 1900, va augmentar molt, on es va invertir un major pressupost.
La proximitat entre països era major i el tracte i la maravella que havien aconseguit van augmentar el nombre de visitants fins a 50.860.801 visitants. Així com el nombre de països participants, en total 58.

​

Es pot veure un gran progrés, i no només en això, sinò que aquesta tenia un temàtica semblant a la del 1889, en canvi tenia propòsits més moderns, com els nous descobriments i els avenços tecnològics. A més gràcies a la seva fama durant aquesta, es van organitzar el Jocs Olímpics que serien celebrats cap a finals de l’exposició.
Aquesta exposició ocupava una extensió de 120 hectàrees, fent de tot París una atracció turística.

 

En conclusió, cal observar com ha avançat la temàtica, d’una temàtica més modernista i artística impulsada per Antoni Gaudí (Barcelona, 1888) a una temàtica on domina la tecnologia, i el ferro i l’acer com a primcipals materials.
Gràcies a això va causar un gran impuls en el modernisme i una proximitat entre països els quals els inspiraria i agafarien un gran exemplar d’aquest, per això l’exposició universal de París és considerada la més important i un fet el qual encara es coneix i s’ha de conéixer.