EXPOSICIÓ UNIVERSAL DE PARÍS DEL 1889
Per veure millor la imatge feu clic sobre ella
​
Per veure la importà ncia i el canvi que va marcar l’exposició universal de ParÃs de 1889 he, de comparar-la amb les anteriors i les posteriors exposicions universals.
​
L’exposició universal de ParÃs va marcar un abans i un després en el modernisme de França. No només cultural sinó que també va aconseguir una major aproximitat entre comunitats.
La gran coneguda “Tour Eiffel”, un destà molt popular avui en dia, va ser el sÃmbol principal i l’entrada d’aquesta exposició, construïda per Alexandre Gustave Eiffel. Aquesta gran obra va ser rebutjada en l’anterior exposició universal, la de Barcelona (1888).
Qui diria que a lkany posterior aquesta obra rebutjada ja que la consideravem lletja per ser de ferro, va ser el sÃmbol de ParÃs i un dels monuments més famosos i visitats avui en dia.
​
Aquesta exposició va marcar un moment culminant que dóna tancament a un llarg perÃode. Noves concepcions en la construcció, i nous avenços en la indústria es van unir per donar-li a l'Exposició un radiant brillantor i una enorme influència. La galeria de mà quines com a nou progrés i invencions van captar l’atenció de molts visitants, fent-los sentir més acollits.
​
En ella van participar més de 35 països d’arreu del món, cadascú amb el seu propi pavelló. On demostraven la perfecció de l’avançament tecnològic, ocupant més de 96 hectà rees, incloent el Camp de Mart, el Trocadéro, l'estació d'Orsay, una part del Sena, i l'esplanada dels Invà lids. Aixà es va veure reflectit la seva importà ncia amb un total de 32.250.297 visitants.
​
Grà cies a l’exposició universal de ParÃs de 1889, la següent que s va fer aquà al 1900, va augmentar molt, on es va invertir un major pressupost.
La proximitat entre països era major i el tracte i la maravella que havien aconseguit van augmentar el nombre de visitants fins a 50.860.801 visitants. Aixà com el nombre de països participants, en total 58.
​
Es pot veure un gran progrés, i no només en això, sinò que aquesta tenia un temà tica semblant a la del 1889, en canvi tenia propòsits més moderns, com els nous descobriments i els avenços tecnològics. A més grà cies a la seva fama durant aquesta, es van organitzar el Jocs OlÃmpics que serien celebrats cap a finals de l’exposició.
Aquesta exposició ocupava una extensió de 120 hectà rees, fent de tot ParÃs una atracció turÃstica.
En conclusió, cal observar com ha avançat la temà tica, d’una temà tica més modernista i artÃstica impulsada per Antoni Gaudà (Barcelona, 1888) a una temà tica on domina la tecnologia, i el ferro i l’acer com a primcipals materials.
Grà cies a això va causar un gran impuls en el modernisme i una proximitat entre països els quals els inspiraria i agafarien un gran exemplar d’aquest, per això l’exposició universal de ParÃs és considerada la més important i un fet el qual encara es coneix i s’ha de conéixer.