NIETZSCHE
NIETZSCHE
​
Al s. XIX, s’inicia el MODERNISME, moviment caracteritzat per permetre la llibertat creativa dels autors. Aquests van trencar amb les regles establertes pels corrents anteriors i per primera vegada, van dotar prestigi i rellevància les seves obres.
Les obres modernistes es caracteritzen per concebre la realitat de manera subjectiva i eren utilitzades per transmetre les diferents influències literàries i filosòfiques de l’època, com, per exemple, el pensament de Nietzsche, explicat a continuació:
​
Nietzsche destaca per ser un dels pensadors més renovadors i influents del modernisme, ell estava convençut de què la vida podia ser cruel i dolorosa, però a diferència d’altres filòsofs creia que canviar la situació només depenia de la voluntat humana i no de Déu.
​
En una de les seves primeres obres: “El nacimiento de la tragèdia”, el filòsof pretenia demostrar, les falses creences de la seva societat, a través de la decadència cultural. Per poder justificar-se, es remunta a l’antiga societat grega i ens explica com la racionalitat i el caos convivien en harmonia. A continuació, culpa a pensadors com Plató i Sòcrates per trencar l’equilibri instaurant la raó i els nous ideals racionalistes, les dues causes principals de la decadència cultural occidental.
Per altra banda, Nietzsche també posa en dubte la religió cristiana. Des del seu punt de vista, aquesta és un error derivat de la decadència, el qual, condiciona a tota la població, fent-la creure, que viu en un món fals, on només pot patir fins aconseguir arribar al món de Déu.
​
En conclusió, el filòsof destaca per posar en dubte els fonaments de la cultura occidental amb l’únic objectiu de recuperar els models més antics, els quals, apel·len a la llibertat i felicitat. Per transmetre els seus ideals utilitza el missatge radical de: “DEU A MORT”.
​
Aquest missatge és divulgat en la seva obra principal (Zaratustra), a través del messies Zaratrusta: “Muertos estan todos los dioses, ahora queremos que viva el superhombre”.
A la seva obra, Nietzsche, compara el cristianisme amb una cadena, la qual, aprofita els dubtes humans per oferir una falsa seguretat a la població, a canvi, d’un gran patiment que només pot finalitzar amb la mort de Déu i naixement del superhome.
​
El filòsof és conscient, que trencar les cadenes del cristianisme significa plantar cara a un món nou, sense estructures ni valors instaurats “si l’home es lliure està condemnat a triar”. Motiu pel qual, postula que aquesta situació originarà un nou estat psicològic d’inseguretat, perduda i soledat, el qual anomena Nihilisme. També ens explica com l’home haurà d’evolucionar a superhome, mostrant el seu valor, deixant de costat les seves pors i establint un sistema propi independent a la religió.
​
​
EVOLUCIÓ DE L’HOME
​
“El hombre es algo que debe ser superado; el hombre es un puente y no un fin”.
Segons Nietzsche el superhome és aquell que té la capacitat de gaudir de la vida creant els seus propis valors, fet que culmina en l’etern retorn.
Però no tots els homes tenen l’habilitat d’esdevenir superhomes, prèviament aquests han de poder travessar tres transformacions “proves” diferents.
1. EL CAMELL (Nihilisme actiu): En la primera etapa, l’home es caracteritza per obeir sense dubtar, aquest es troba sotmès a la llei i la moral, però, desitja aspirar a alguna cosa més, el que motiva la seva transforma en lleó.
2. EL LLEÓ (Nihilisme actiu): L’home és incapaç de crear valors nous però nega els valors imposats, el que el porta a la tercera i última transformació.
3. EL NEN/A (Superhome): El/la nen/a és innocent i aconsegueix alliberar-se de les cadenes imposades per les diferents creences, imposant els seus propis ideals i l’amor cap a la vida.
- Quan aquest creixi originarà el superhome.
​
​
ART
​
El pensament de Nietzsche, aplicat al món de l’art, rep el nom de Voluntat del poder i és entès com la forma impulsora de l’ambició i la superació continua. Aquesta voluntat anima als artistes a no contestar-se i reinventar-se constantment, abandonant tot tipus de condicionament i deixant clar que només ells coneixen els seus límits.
​
Edward Munch (1863-1944) va ser el pintor que millor va saber reflectir aquesta idea. En l’obra: El Grito. Representa a un individuo el qual acaba d’adquirir consciència de la seva nova situació, es troba abandonat a la seva sort i és envers en la més buida de les existències. ïƒ Nihilisme.
​
CRIST: Per finalitzar és important destacar que Nietzsche no odiava al personatge de Crist, simplement pensava que havia estat a un home just i noble, qui ens indicava com viure, però que en morir l’evangeli va finalitzar amb ell.
​
​
​VÍDEO: